Diumenge al vespre, l’espectacle Zeitporträts de la Cia Deria Rectificadora, va tancar la novena edició del Femme in Arts organitzar pel Centre d’Art Lo Pati d’Amposta. Es tracta d’una amb performance per repensar l’amistat —crítica, honesta, lluny de ser un producte més del neoliberalisme— i per mirar de front tot allò que sovint costa de anomenar: l’autoexplotació, la solitud conquerida, el fracàs radical, el buit, la fragilitat i els vincles en plena era tecnològica. D’aquesta manera es posava punt final quatre dies d’un festival que ha posat a escena l’expressió artística de les dones per contribuir al debat sobre el silenci, la violència, la memòria i la potència creadora femenina. Comissariat per la periodista Anna Zaera, enguany el Femme in Arts ha fet una reflexió al voltant del temps: el pas, la percepció i la dissidència temporal com a potència transformadora. “Crec que ha estat un dels Femme in Arts més potents de tots els que hem viscut, totes les artistes han anat filant una idea, per formar un tot, un discurs cohesionat i ple de matisos. S’ha notat la força de les dones velles, que han augmentat amb els anys la capacitat de trangressió”, explica Zaera.
El festival ha reunit artistes, pensadores, escriptores i performers per obrir un espai de trobada, reflexió i celebració compartida. S’hi ha pogut veure La pell escup i escampa, una proposta d’arts visuals de Francesca Llopis i Ivette Serral inspirada en la tècnica japonesa del gyotaku, que ha convertit el cos femení en suport d’estampació i transmissió vital, o el diàleg Travessar el temps, amb la participació de Francesca Llopis, Ivette Serral, Núria Arias i Gessamí Olesa, sobre la memòria i la transmissió entre dones. Divendres, la coreògrafa Montse Colomé va portar a Lo Pati Celebration i les balladores del terreno, una festa de balls parlats, dansa i vitalitat, en la qual l’artista va convidar dones de més de seixanta anys a unir-se a la seva creació en un gest col·lectiu de llibertat i moviment.
Dissabte, l’antropòloga Mari Luz Esteban va presentar Manifest de la nova dona vella una reflexió sobre els espais vitals i simbòlics de les dones grans dins la teoria i la pràctica feminista. A continuació, el teatre i la conversa van prendre el relleu amb l’obra Porn jo, porn tu de Queralt Riera i Magda Puyo, interpretada per Alba Sáez i Encarni Sánchez, una peça que qüestiona la representació del desig i el consentiment des d’una mirada femenina. En el diàleg posterior, Ana Polo i Queralt Riera van conversar sobre com les dones han representat les seves sexualitats i contradiccions amb humor i lucidesa.
Ahir diumenge, la programació va començar amb Narratives imprevistes, una trobada literària amb Diana Rahmouni Audenis i Aissata M’ballo Diao, fundadores de Jande, una cooperativa editorial de ficció i no-ficció en català que aposta per una literatura amb perspectiva descolonial, per ampliar l’imaginari i incorporar relats que, fins ara, no trobaven lloc. Tot seguit, la conversa Les pèrdues com a salt quàntic literari amb Teresa Ibars, Maria Barbal i Helena Herranz va abordar com la literatura processa la pèrdua, la memòria i la vellesa. Al migdia, la ballarina Sol Picó va presentar Lastre, una peça que parla d’allò que pesa, del que arrosseguem amb esforç i de la lleugeresa que arriba quan finalment ens alliberem.
Femme in Arts és un projecte de Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de l’àrea de Drets Socials i Ciutadania de l’Ajuntament d’Amposta, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal del Montsià, i el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de les Terres de l’Ebre del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, que gestiona la Fundació Montsià.
